lunes, 22 de marzo de 2010

Euchloe bazae iberae

Hola amigos.

El próximo domingo (28-marzo) visitaremos las privilegiadas tierras monegrinas en busca de esta mariposa endémica, por cuarto año consecutivo.
Después de que el año pasado viéramos algunos machos, este año ya toca fotografiarlos.

Un grupo irá el sábado, y se hospedará en el Hotel Alcanadre, en Sariñena. Otros en cambio, incluido yo, iremos el domingo a primerísima hora.

Saludosss

JM Sesma

lunes, 8 de marzo de 2010

El proper divendressssss...... TATXANNNNN!!!!!!

La meva super-xerrada-debat a la seu del IEC, defensant la fotografia per sobre del coleccionisme, com a una eina fantàstica per conèixer el nostre entorn natura.

Salutacionssss

José Manuel Sesma


miércoles, 3 de marzo de 2010

No tardéis

El pasado domingo 28 de Febrero, después de comer y en compañía de mi hijo, me acerqué hasta el P.N. de Collserola a otear la zona. El año pasado, justamente en la misma fecha en la que estoy escribiendo estas líneas, pude fotografiar el primer ejemplar de E. crameri de la temporada. No soy un gran entendido, y en conseqüencia no sé si mi intución estará en lo cierto, pero presagiaba que el duro invierno de este año daría al traste con mis ilusiones de poder encontrar ya algún ejemplar. Y así fue: la zona estaba totalmente "pelada". Tengo ya mucho mono, así que espero que no tarden en surcar los cielos de Collserola.

La foto que ilustra esta entrada fue tomada en ese lugar, un 22 de Marzo del 2009 en compañía del buen amigo Francesc Fontanals, y que recientemente ha obtenido el premio a la MEJOR FOTOGRAFIA en el "6è. Concurs Fotogràfic Vallès Natural" categoria FAUNA Y FLORA.

Riera de Riells



Un parell de companys d´Objectiu Natura ens vam acostar aquest fi de setmana a la Riera de Riells on s´arriba per Breda.
Comenceu l´excursió al davant de l´ermita de Riells de Montseny (491m) per la pista (rètol de prohibició de circulació de vehicles) que se´n va cap a la dreta. Continueu pel trencall de l´esquerra fins a travessar un pontet, després del qual el camí es bifurca (rètol 9m). Seguiu el trencall de l´esquerra i, immediatament, baixeu per un corriol en direcció al rierol. Travesseu el corrent d´aigua i arribeu a uns prats amb un castanyers centenaris. El camí passa entre els vells troncs caiguts de velles alzines i pollancres i restes de grans branques de castanyers que donen un caràcter selvàtic al lloc. Torneu a apropar-vos al rierol on ja anireu trobant les primeres cascades. El camí es va fent més estret, fins arribar a l´anomenat Clot de l´infern (20 min). El lloc és més màgic que infernal, amb les dues voreres de lloses granítiques a tocar de l´aigua, i amb les falgueres i les molses aprofitant les esquerdes i els arbres caiguts. Passeu la riera i ascendiu, amb compte, per les relliscoses roques del marge dret i arribeu al lloc de on es aquesta fotografia.
Continuarà.....